Mentre que Europa demana a Espanya que projecti i executi de forma definitiva el corredor del Mediterrà, els governants del estat proposen fer el “corredor central” al·legant que s’han d’unir amb Portugal (potencia mundial a diferencia de França,…).
Si ens consideressin espanyols de veritat no tindrien cap inconvenient en fer una inversió d’aquest tipus ja que això repercuteix directament en l’avanç en l’economia espanyola. Però si el escenari de decisió es que Catalunya es terra d’infidels està clar que no s’ha de fer cap inversió d’aquest tipus ja que això segons els “mesetaris” només afavoreix a la economia de Catalunya.
Així doncs un cop més, i ja son molts, van donant arguments a les corrents independentistes i aquestes guanyant adeptes dins les files no independentistes.
La visió arcaica i feudalista dels governants espanyols esta portant al estat a un escenari de difícil reconciliació. Escenari perfecte per guanyar eleccions però que nomes porta de nou a una autarquia política difícilment superable o en el seu defecte en una política oligàrquica tanmateix també negativa pels interessos comuns d’ambdós països.
Aquest escenari hauria de fer reflexionar als nostres polítics i deixar-se de baralles internes i entre partits per fer front comú altre vegada. Encara que aquest es un escenari gairebé impossible. Els nostres polítics, en l’altre hemisferi respecte els espanyols però no son gaire millors.
Estem venuts. Només amb empenta social i amb pressions de la societat civil tenim una mínima possibilitat de sortir-nos-en.
